Dia rere dia es pot trobar algun infant que plora quan la mare el deixa a l'escoleta, quan li diu adéu o se n'adona de que la mare ja no hi és. I si no plora, sovint mira amb ulls pena cap a la porta, o bé mostra símptomes ràbia. És un d'aquests comiats el que he seleccionat per tal d'analitzar l'actuació de la mestra, saber les creences que hi ha al darrere i quina fonamentació teòrica sustenta l'actuació.
El fet que vos explicaré va passar fa unes setmanes, quan n'À., de dos anys, va arribar amb la seva mare a l'escoleta. Com cada dia, van deixar les seves pertinències al calaix i al penjador de seva aula, i quan l'infant i la mestra van acompanyar la mare a la porta per dir-li adéu, n'À. es va quedar quiet al terra amb la cara trista. Va ser en aquest moment quan n'E., la mestra, li va dir: "si tens pena pots plorar, és normal". Acte seguit l'infant es va posar a plorar i la mestra li va oferir els seus braços dient-li que si volia podia estar una estona a damunt ella, i així es tranquil·litzaria.
Alguns poden pensar: però, per què el fa plorar? L'infant havia aconseguit quedar sense treure cap llàgrima i va la mestra i no l'ajuda a distreure's? Precisament, això és el que s'intenta evitar. Què li hauria passat a l'infant si la mestra no hagués intervingut? Com s'hauria sentit si no hagués pogut alliberar la pena que portava dins? Si no s'hagués sentit recolzat?
Per poder treballar alguns dels tòpics que van en contra de l'alliberament emocional, per donar importància al comiat i defugir de "l'escapisme" que duen a terme algunes mares, he volgut aprofundir sobre el cas parlant amb la mestra, buscant el perquè i fer visible la base teòrica que la recolza.
Així, el fet de voler acompanyar l'infant a la porta, que la mare digui adéu a l'infant, és perquè aquest en sigui conscient i no es senti enganyat i abandonat. Cal que sàpiguen que en aquell moment els deixen, que marxen, però que més tard tornaran per venir-lo a cercar.
A més, la mestra creu que els infants s'han de sentir lliures per poder expressar allò que senten. Els sentiments han de ser acollits i recolzats, cal ajudar-los a posar nom a allò que senten i ajudar-los a exterioritzar-ho si fa falta. "Si estas trist, pots plorar." Així mateix, és fonamental que puguin tenir un temps per ells, per poder sentir, per fer-ho conscient, per assumir-ho, per superar-ho.
Rere aquesta actuació trobem diferents teories o estudis que parlen del treball i identificació emocional, de la intel·ligència emocional, del treball de l'autoestima i la seguretat, entre altres. Quan un infant sent que les seves emocions són acollides i recolzades, que se li dóna validesa a allò que sent i l'oportunitat i el temps per poder-ho expressar, es sent més segur amb ell mateix i amb els altres. Si poden expressar lliurement el que senten davant un adult també es fomenta la seva autoestima i l'autoconcepte, pilars fonamentals per a l'educació de ciutadans i persones.
En definitiva, pens que aquesta és una actuació molt positiva i beneficiosa per l'infant, es treballen uns objectius molt importants per al seu desenvolupament (com la identificació i coneixement de les emocions, el recolzament i alliberació dels sentiments, el treball de l'autoestima, la seguretat...), i tot això aprofitant els moments quotidians i més significatius per als nins i nines de l'escoleta.
(El per què de l'etiqueta: l'1.2, perquè aquesta és una entrada on he sel·leccionat el que crec una bona actuació, n'he cercat el perquè i una base que la recolza, per tal de fer-ho visible i que altres en puguin aprendre d'aquesta).
Alguns poden pensar: però, per què el fa plorar? L'infant havia aconseguit quedar sense treure cap llàgrima i va la mestra i no l'ajuda a distreure's? Precisament, això és el que s'intenta evitar. Què li hauria passat a l'infant si la mestra no hagués intervingut? Com s'hauria sentit si no hagués pogut alliberar la pena que portava dins? Si no s'hagués sentit recolzat?
Per poder treballar alguns dels tòpics que van en contra de l'alliberament emocional, per donar importància al comiat i defugir de "l'escapisme" que duen a terme algunes mares, he volgut aprofundir sobre el cas parlant amb la mestra, buscant el perquè i fer visible la base teòrica que la recolza.
Així, el fet de voler acompanyar l'infant a la porta, que la mare digui adéu a l'infant, és perquè aquest en sigui conscient i no es senti enganyat i abandonat. Cal que sàpiguen que en aquell moment els deixen, que marxen, però que més tard tornaran per venir-lo a cercar.
A més, la mestra creu que els infants s'han de sentir lliures per poder expressar allò que senten. Els sentiments han de ser acollits i recolzats, cal ajudar-los a posar nom a allò que senten i ajudar-los a exterioritzar-ho si fa falta. "Si estas trist, pots plorar." Així mateix, és fonamental que puguin tenir un temps per ells, per poder sentir, per fer-ho conscient, per assumir-ho, per superar-ho.
Rere aquesta actuació trobem diferents teories o estudis que parlen del treball i identificació emocional, de la intel·ligència emocional, del treball de l'autoestima i la seguretat, entre altres. Quan un infant sent que les seves emocions són acollides i recolzades, que se li dóna validesa a allò que sent i l'oportunitat i el temps per poder-ho expressar, es sent més segur amb ell mateix i amb els altres. Si poden expressar lliurement el que senten davant un adult també es fomenta la seva autoestima i l'autoconcepte, pilars fonamentals per a l'educació de ciutadans i persones.
En definitiva, pens que aquesta és una actuació molt positiva i beneficiosa per l'infant, es treballen uns objectius molt importants per al seu desenvolupament (com la identificació i coneixement de les emocions, el recolzament i alliberació dels sentiments, el treball de l'autoestima, la seguretat...), i tot això aprofitant els moments quotidians i més significatius per als nins i nines de l'escoleta.
(El per què de l'etiqueta: l'1.2, perquè aquesta és una entrada on he sel·leccionat el que crec una bona actuació, n'he cercat el perquè i una base que la recolza, per tal de fer-ho visible i que altres en puguin aprendre d'aquesta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada