Observació

Racó de les pepes

L'entrada d'avui és per compartir amb vosaltres la narració d'una observació que he dut a terme aquesta setmana al racó de les pepes. Aquest disposa de contes per les pepes, vestits, sabates, materials pel canvi de bolquers, un llitet, i fins i tot material de metges (benes, xeringues, termòmetres). Els infants que hi intervenen tenen entre un i tres anys, i l'observació ha sigut realitzada en un període de temps indeterminat durant les pràctiques, per la qual cosa no és totalment completa ni seqüencial a causa d'interrupcions causades per haver d'actuar i intervenir en altres espais i moments del dia a dia de l'escoleta.

Na Cl. acudeix al racó, agafa una pepa que està nua, la fa neta amb una esponja i li posa un bolquer (sense demanar ajuda). Li lleva el bolquer i repeteix les mateix accions altre i altre vegada. Mentre, na C. s'asseu al llit amb una altra pepa i li posa el termòmetre, li dóna medicament amb la xeringa i la deixa a dormir. Es dóna "medicament" a ella mateixa, agafa un conte i el mira ella. S'ajeu al llit.

Ve n'A., no troba cap pepa disponible i li demana a na J. si li deixa la que té. Na J. no li vol deixar. n'A. recorre a mi  i li dic que jo no hi puc fer res, que li torni demanar a na Júlia, en cerqui una altra, demani ajuda als seus companys... En P., que ha estat observant tota l'escena, té una pepa amb les mans. S'apropa a n'A. i li deixa. N'A. li dóna les gràcies i es posa a jugar, renta la pepa, li posa el bolquer, la vesteix (amb calcetins i sabates!). 

Després, n'A. vol fer el llit, col·locar-hi la manta, i diu "jo faré el llit!", i na N. la veu i li diu: el vull fer jo!N'A. s'atura, la mira i diu "el farem totes dues!" I així ho fan. 

Penso que l'objectiu que s'amaga darrera l'actuació, treballar l'autonomia dels infants i la resolució autònoma dels conflictes, es du a terme de la manera més adient, els infants en prenen consciència i a més ho posen en pràctica. És cert que no s'assoleix únicament en aquest moment i que cal una continuïtat en totes les intervencions per consolidar de mica en mica els aprenentatges que fan, i que els infants que s'inicien en el camí de fer les coses sols encara mostren dificultats, però que els que fa temps que ho experimenten penso que són  un exemple a seguir en quant a resolució a partir del diàleg, de verbalitzar allò que no els agrada, d'ajudar als altres infants quan creuen que ho necessiten, etc.

Certament, és un plaer poder observar aquests moments de joc simbòlic, joc autònom, de veure com tan petits saben compartir, escoltar, dialogar entre ells i arribar a acords. A més, el fet de deixar que siguin ells qui resolguin els possibles problemes sols, i que quan acudeixen als l'adults se'ls ajudi a gestionar el conflicte però potenciant l'autonomia, és una pràctica de la qual pens que se n'ha de prendre mostra i extendre a altres escoletes on no es porti a terme.

(El per què de l'etiqueta: el fet de ser una observació directa d'un moment del dia a dia, que hi ha hagut una preparació de l'espai i la proposta, i que a més implica el fet d'haver d'intervenir i actuar en algun moment, fan un conjunt d'actuacions professionals sobre les quals cal ser-ne conscient, emergir-les i reflexionar sobre elles.)