Cada dia pens en la sort que tenc de poder fer pràctiques a l'escoleta de Valldemossa. Un nou dia significa una nova observació, una nova mirada, una nova escolta, un nou aprenentatge, una nova qüestió, i pens que això ho he d'aprofitar al màxim. A més, tots i cada un d'aquests moments els compartim entre les companyes (practicants i mestres), ens agrada fer visibles els raonaments, dubtes, fets positius, etc. i és el que feim tant de manera individual, o en gran grup. D'aquesta manera ja se'ns obre la porta des de l'escoleta per poder treballar moltes de les competències de manera natural dins la rutina del dia a dia, principalment quan els infants dormen o en el moment del claustre, fet que agraesc ja que ens faciliten els nostres aprenentatges, raonaments, tot procés i nova via en els que ens acompanyen fent que el nostre període de pràctiques resulti una gran experiència i una gran oportunitat.
Després d'aquesta introducció plena d'elogis em dedicaré a justificar el context on aprenc i convisc dia rere dia per tal de fer la meva explicació més entenedora i, finalment, de manera més específica, com crec que estic treballant o podré treballar les competències més significatives per a mi.
Podria presentar l'escoleta, en trets generals, com aquella que es caracteritza per: el treball a partir de la descompartimentació d'espais, la importància del treball i predomini de l'autonomia dels infants i els fets quotidians, i el joc com a font base de l'aprenentatge. D'aquestes tres en podria parlar dies i dies, però penso que són trets rellevants que cal tenir en compte, així com un seguit d'altres com: el respecte entre les mestres i cap als infants, la individualització de la mirada, el treball en equip, la necessitat de qüestionar-se cada dia, el fet de comentar allò passat amb les companyes, l'infant com a protagonista del dia a dia (i les mestres en un segon pla), la comunicació, les ràtios (20 infants en tota l'escoleta), disponibilitat i diversitat de recursos, la importància de la documentació (d'espais, dels canals de comunicació amb les famílies, de les llibretes individualitzades per cada infant amb fotografies i explicacions...), etc.
Per això, partint de totes aquestes condicions favorables, a continuació explicaré com pens que podré treballar les competències, concretament les que més dificultat em comporten, i mitjançant quines tasques o estratègies les podré aconseguir o millorar.
Pel que fa a la primera competència, concretament a l'1.1, 1.2, i 1.4, pens que no és de les que més dificultats em dóna. Ara bé, sempre tot és pot millorar. Per això crec que gràcies a l'accessibilitat als documents del centre, la disponibilitat de les tutores per resoldre'ns dubtes o ajudar-nos a reflexionar sobre una qüestió o un moment que ens poden angoixar, la petita biblioteca que hi ha a l'aula de coordinació i l'accessibilitat a Internet, m'ajudaran a seguir creixent la línia de l'autonomia en l'aprenentatge i a establir relacions entre la teoria i la pràctica.
De la segona competència, sobre les que hauria de treballar més són la 2.1, 2.4, i la 2.7. No pel fet de tenir-les oblidades, sinó per la importància que crec que tenen. Per això, identificar punts forts i punts febles ha de ser tasca del dia a dia i m'ajudarà a fer-ho el fet de tenir a prop les mestres i les companyes. A la reunió d'equip d'aquesta setmana ens vam proposar que cada una de nosaltres havia de pensar un moment o aspecte de les nostres actuacions que creiem més feble i que ens agradaria millorar. Per treballar-ho, un dia determinat una companya ens observarà detingudament en funció del focus escollit per tal de detectar amb una mirada externa possibles mancances, reflexionar-hi conjuntament, i trobar possibles solucions i consells per a la futura actuació.
Una altra competència, i que crec que d'entre totes és la que necessit treballar més detingudament, és la 3.2., especialment pel que fa a la distribució de l'espai. He mantingut moltes converses amb la meva tutora d'aula sobre les noves propostes dels espais i racons, els jocs i materials a proporcionar, i conjuntament ja n'hem elaborades un parell. Ara bé, pensar que m'hi trobaré jo sola fa que no enti la seguretat necessària per elaborar la proposta. Per tal de poder superar aquesta espècie de por o mancança, dia rere dia recullo les propostes que es fan a l'escoleta, penso amb les probabilitats que ofereixen i els objectius que s'amaguen darrera. A més, he buscat en llibres, m'he documentat tant pel que fa a les tipologies de jocs com de materials, i per seguir-ho treballant pròximament intentaré elaborar jo les noves propostes.
Finalment, l'última competència que crec que he treballar també detingudament és la 5.4. De fet, tota la quinta competència em transmet respecte pel fet de no haver elaborat mai un projecte de millora, però aquesta concretament sé que em resultarà més difícil pel fet de veure-la lluny en el temps quan realment no hi està. Em sembla com si parlar de l'aplicació del projecte de millora abans de tenir-lo elaborat fes que no tingui en compte els possibles obstacles, però per millorar-ho el primer que cal que faci és tenir-ho en ment. D'aquesta manera, juntament amb les companyes i les mestres, tant en el dia a dia com en les reunions quan parlam més detingudament del projecte, la prevenció i el pensar amb la seva aplicació pens que ha de ser un punt de conversa i posada en comú per evitar dites resistències.
Pel que fa a la primera competència, concretament a l'1.1, 1.2, i 1.4, pens que no és de les que més dificultats em dóna. Ara bé, sempre tot és pot millorar. Per això crec que gràcies a l'accessibilitat als documents del centre, la disponibilitat de les tutores per resoldre'ns dubtes o ajudar-nos a reflexionar sobre una qüestió o un moment que ens poden angoixar, la petita biblioteca que hi ha a l'aula de coordinació i l'accessibilitat a Internet, m'ajudaran a seguir creixent la línia de l'autonomia en l'aprenentatge i a establir relacions entre la teoria i la pràctica.
De la segona competència, sobre les que hauria de treballar més són la 2.1, 2.4, i la 2.7. No pel fet de tenir-les oblidades, sinó per la importància que crec que tenen. Per això, identificar punts forts i punts febles ha de ser tasca del dia a dia i m'ajudarà a fer-ho el fet de tenir a prop les mestres i les companyes. A la reunió d'equip d'aquesta setmana ens vam proposar que cada una de nosaltres havia de pensar un moment o aspecte de les nostres actuacions que creiem més feble i que ens agradaria millorar. Per treballar-ho, un dia determinat una companya ens observarà detingudament en funció del focus escollit per tal de detectar amb una mirada externa possibles mancances, reflexionar-hi conjuntament, i trobar possibles solucions i consells per a la futura actuació.
Una altra competència, i que crec que d'entre totes és la que necessit treballar més detingudament, és la 3.2., especialment pel que fa a la distribució de l'espai. He mantingut moltes converses amb la meva tutora d'aula sobre les noves propostes dels espais i racons, els jocs i materials a proporcionar, i conjuntament ja n'hem elaborades un parell. Ara bé, pensar que m'hi trobaré jo sola fa que no enti la seguretat necessària per elaborar la proposta. Per tal de poder superar aquesta espècie de por o mancança, dia rere dia recullo les propostes que es fan a l'escoleta, penso amb les probabilitats que ofereixen i els objectius que s'amaguen darrera. A més, he buscat en llibres, m'he documentat tant pel que fa a les tipologies de jocs com de materials, i per seguir-ho treballant pròximament intentaré elaborar jo les noves propostes.
Finalment, l'última competència que crec que he treballar també detingudament és la 5.4. De fet, tota la quinta competència em transmet respecte pel fet de no haver elaborat mai un projecte de millora, però aquesta concretament sé que em resultarà més difícil pel fet de veure-la lluny en el temps quan realment no hi està. Em sembla com si parlar de l'aplicació del projecte de millora abans de tenir-lo elaborat fes que no tingui en compte els possibles obstacles, però per millorar-ho el primer que cal que faci és tenir-ho en ment. D'aquesta manera, juntament amb les companyes i les mestres, tant en el dia a dia com en les reunions quan parlam més detingudament del projecte, la prevenció i el pensar amb la seva aplicació pens que ha de ser un punt de conversa i posada en comú per evitar dites resistències.
(El perquè de l'etiqueta: pens que la primera etiqueta, 1.4, fa referència a la base d'aquesta l'entrada, la qual no hauria pogut elaborar sense la contrastació entre l'anàlisi del context on treball cada dia, la pràctica que hi he de dur a terme i les meves competències per treballar. La segona, 2.7, perquè a partir de les reflexions he intentat cercar alternatives per poder millorar.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada