Descompartimentació d'espais

A l’entrada d’avui, la meva companya de pràctiques Maria i jo, vos explicarem una bona pràctica del centre on acudim cada dia. És anomenada descompartimentació d’espais i és la metodologia base de la línia de treball en el dia a dia de l’escoleta on realitzam les nostres pràctiques. Cal remarcar que és possible gràcies a la predisposició de les professionals, a la infraestructura i els espais del centre, a les ràtios de les aules (19 infants en total) i a l’actitud dels infants.

Es tracta de l’obertura de les portes de les aules i la resta d’espais, la qual cosa facilita que els infants puguin viure a tots els racons del centre i a totes les propostes, així com relacionar-se els uns amb els altres lliurement.

S’obren les portes i també moltíssimes possibilitats d’aprenentatge per als infants, es fomenta d’aquesta manera la socialització de tota la comunitat educativa (equip docent, famílies i infants), es potencia l’autonomia dels petits, i es treballa la presa de decisions i el compartir entre els alumnes de les dues aules (0 - 2 i 1 - 3).

Les mestres s’ocupen de preparar els espais dels passadissos i les aules, és a dir, preparen la zona de joc i per tant, dels aprenentatges, descobriments i experimentacions. Algunes d’aquestes propostes o racons van canviant setmanalment, i altres són fixes. Amb la seva manera de plantejar les dinàmiques renuncien a un excessiu protagonisme per part de la mestra, que es cedit als infants durant tota la jornada escolar.

Persegueixen l’objectiu de “promoure una metodologia activa, que promogui la participació de l’alumne, de manera que el saber sigui cosa compartida i descoberta per l’infant. Cal que les propostes d’activitat siguin flexibles i molt diverses, per poder donar resposta als diferents estils d’aprenentatges: manipulatiu, visual, verbal, auditiu, etc. “ A més, també es cerca la interrelació entre les diferents edats en els processos d’aprenentatge, respectar els ritmes individuals, l’autonomia i la presa de decisions, així com oferir als infants la possibilitat de dur a terme relacions exploratòries i d’imitació. En definitiva, el que es persegueix no és altre cosa que innovar per afavorir els processos educatius dels infants.

Creiem que aquesta pràctica és fonamenta en la importància del treball sobre l’autonomia dels infants i dels contextos d’interacció, sobre les quals parlen, entre altres, autors com Bronfenbrenner, Bruner o Tonucci.

Consideram que es pot incloure entre les bones pràctiques perquè, principalment, és innovadora i té en el punt de mira el protagonisme dels infants i els seus processos de desenvolupament i aprenentatge. Així, creiem que és un molt bona manera per fomentar la igualtat d’oportunitats i treballar de manera continuada i flexible. Tots aquests i altres que ja hem esmentat més amunt, pensam que són trets que caracteritzen la filosofia del centre en la seva recerca per adaptar-se a les necessitats dels infants.

A més, valoram com un fet positiu el consens i les ganes de l’equip docent de seguir millorant i reflexionar al voltant d’aquesta pràctica mitjançant les avaluacions.

(El perquè de l’etiqueta: pensem que treballem la competència 4.1 ja que a través d’aquesta descripció i reflexió de la bona pràctica hem pogut aprendre i identificar més aspectes de la línia de treball del centre per les quals es regeixen les pràctiques que es duen a terme.)